Sóc una persona amb diversitat funcional, vaig amb cadira de rodes de motor i voldria dir que no n’hi ha prou amb un transport adaptat i amb guals adaptats per poder moure’t com qualsevol altra ciutadana per la ciutat.

No, nosaltres també volem entrar a les botigues i establiments, però la majoria no són accessibles. El 70% del petit comerç és inaccessible. Ens hem de quedar fora i buscar-ne un sense barreres.

Però, fins i tots els nous establiments no són accessibles. La llei de l’accessibilitat no es practica, els arquitectes dissenyen nous locals sense tenir en compte el codi d’accessibilitat, no hi ha inspectors que controlin si el lloc és accessible i, així, nosaltres seguim patint experiències desagradables i vivint la discriminació.

La meva última experiència va ser quedar-me tancada, dissabte passat, a la Casa del Llibre, a la sortida de l’ascensor, un espai amb dues portes, impossibles d’obrir i amb un ascensor inaccessible que no es feia servir…

Em va salvar el mòbil i una patrulla de la Guarda Urbana que em va venir a rescatar.

L’accessibilitat és un tema important que ha d’arribar a tots els racons de la ciutat. La Generalitat, l’Ajuntament haurien de posar tots els mitjans pel compliment del dret a l’accessibilitat i per acabar d’una vegada amb aquestes situacions que vivim dia a dia les persones amb mobilitat reduïda en una Barcelona que diuen ser accessible.

Matilde Febrer – matfebes@yahoo.es
Persona amb diversitat funcional