Entrevista entre el conegut presentador de televisió Ximo Rovira i Fran Chordá: jugador dels Rangers BSR i president de l’associació Valldigna Accessible.
Temàtica; esport adaptat i moviments associatius.
Les vivendes en règim de propietat horitzontal hauran de fer obres abans del 4 de desembre de 2017 per tal que les persones amb discapacitat puguen utilizar els espais comuns. [Article PDF]
Font: El País http://economia.elpais.com/economia/2015/04/17/vivienda/1429259949_709530.html
COMUNIDAD DE PROPIETARIOS: El edificio accesible tiene un plazo
Las viviendas en régimen de propiedad horizontal deben hacer obras antes del 4 de diciembre de 2017 para que las personas con discapacidad puedan usar los espacios comunes
SANDRA LÓPEZ LETÓN 20 ABR 2015 – 10:49 CEST
Los edificios de viviendas existentes están obligados a realizar ajustes razonables de accesibilidad antes del 4 de diciembre de 2017 para garantizar que las personas con discapacidad puedan hacer uso de los elementos comunes en las mismas condiciones que los demás vecinos. Así lo recoge el Real Decreto Legislativo 1/2013 por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de Derechos de las Personas con Discapacidad y de su Inclusión Social.
A los propietarios les quedan algo más de dos años para ir llenando la hucha y pensar en instalar rampas, salvaescaleras, ascensores u otros dispositivos mecánicos y electrónicos que faciliten la entrada y salida del inmueble.
Los principales escollos están en los accesos a los portales o dentro de los mismos. “Suelen ser pocos peldaños pero restan autonomía a una persona en silla de ruedas o con movilidad reducida”, dice Belén Galán, responsable de marketing y comunicación de ThyssenKrupp Encasa, empresa especializada en soluciones salvaescaleras. La otra gran barrera está en las escaleras que suben al piso. “Miles de edificios, sobre todos en los barrios periféricos de las ciudades, que tienen tres o cuatro plantas no tienen ascensor o elevador”, apunta Galán.
Más del 75% de las fincas necesitan mejorar la accesibilidad, asegura Salvador Díez, presidente del Consejo General de Colegios y Administradores de Fincas de España (CGCAFE). Algunos expertos ven dificultades, sobre todo económicas, para cumplir con el objetivo de adaptar un parque antiguo de viviendas no preparado para dar respuesta a las personas con discapacidad.
El coste de las obras no debe superar 12 mensualidades de gastos comunes
Las obras para quitar obstáculos no son baratas, aunque la ley acota los futuros desembolsos. Las medidas de adecuación de un edificio para facilitar la accesibilidad universal no deben suponer una “carga desproporcionada o indebida”. “La carga es desproporcionada cuando el coste de las obras repercutido anualmente, descontando las subvenciones y ayudas públicas a las que se pueda tener derecho, exceda de 12 mensualidades ordinarias de gastos comunes”, según recoge la Ley 8/2013 de Rehabilitación, Regeneración y Renovación Urbanas, que modifica los artículos 10 y 17 de la Ley de Propiedad Horizontal (LPH).
Mientras no superen esas 12 mensualidades anuales, los gastos de las obras deben ser abonados por todos los propietarios. Si se sobrepasa ese presupuesto, entonces los vecinos tienen que convocar una junta y el acuerdo ha de ser adoptado con el voto favorable de la mayoría de los propietarios que, a su vez, representen la mayoría de las cuotas de participación. Ahora bien, en el caso de que los vecinos que hayan solicitado las obras abonen el resto del coste por su cuenta, todos los demás estarán también obligados a pagar sus 12 mensualidades.
“Puede solicitar que se adapten las instalaciones la persona propietaria de la vivienda si en ella viven, trabajan o prestan servicios voluntarios personas con discapacidad o que sean mayores de 70 años”, señala Díez. Y prosigue: “Una novedad importante que introduce la nueva normativa es el concepto de accesibilidad universal, de manera que se debe procurar adaptar los edificios para que todos los usuarios puedan acceder no solos a sus viviendas, sino a todas las zonas comunes (a los garajes, jardines…)”.
Según el presidente del CGCAFE, “es un avance muy importante que contribuye a seguir reduciendo la discriminación con respecto a los vecinos que necesitan tener adaptados los elementos comunes”.
Las plataformas para salvar las escaleres cuestan desde 7.000 euros
Al margen de los ascensores -la obra más costosa-, el mercado ofrece soluciones que pueden encajar dentro de lo que exige la normativa. “Las plataformas salvaescaleras son un elemento que minimiza o elimina las obras y estaríamos hablando de inversiones a partir de 7.000 euros”, señala la portavoz de ThyssenKrupp Encasa. En una finca donde la cuota de la comunidad sea 50 euros mensuales, cada vecino tendría una derrama no superior a 600 euros. Si son 12 vecinos, acumularían 7.200 euros.
Las sillas salvaescaleras tienen un asiento que circula a través de un raíl instalado en la escalera, de modo que el usuario puede acceder a las distintas plantas de una vivienda sin necesidad de hacerlo andando. Hay distintas familias de sillas según el tipo de escalera ( curva, recta, sin descansillos…). El coste parte de 3.500 y 4.000 euros. Al tratarse de una solución a medida, el precio depende de las necesidades de configuración y recorrido.
Las plataformas salvaescaleras, para usuarios que utilicen sillas de ruedas, son elevadores dotados de una peana que circulan por un raíl instalado en la escalera y que permiten la comunicación entre las distintas plantas del edificio. El presupuesto parte de unos 7.000 euros.
Los elevadores verticales, que no ascensores, no necesitan cuadro de máquinas, ni foso, por lo que se pueden instalar en espacios reducidos. Esta solución es muy socorrida en la rehabilitación de viviendas y está diseñada para la elevación vertical de los usuarios (independientemente de que utilicen silla de ruedas o no). El coste medio es de unos 10.000 euros.
El ascensor, palabras mayores
Colocar un ascensor es otro cantar. “Podemos tomar como ejemplo un edificio de cinco plantas con seis paradas. El presupuesto puede estar entre los 25.000 y 30.000 euros. Pero a esto hay que añadir todas las obras necesarias para su instalación, además de abonar los honorarios de un arquitecto o aparejador que realice el proyecto. Con todo eso, el presupuesto final puede rondar los 75.000 o 80.000 euros. Si en cada planta hay tres viviendas esto supone que cada propietario debería hacer un desembolso de entre 5.000 y 6.000 euros”, explica Salvador Díez, presidente del del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España.
Se puede dar el caso de que, por las características del propio edificio, no se pueda instalar un ascensor en el interior del portal y se deba colocar por fuera, adosado a la fachada. En este caso el precio rondaría los 100.000 o 120.000 euros. “Es necesario analizar cada caso, pero la instalación de un ascensor supone un desembolso económico para los propietarios de varios miles de euros”, cuenta Díez.
L’Associació de Veïns “La Valldigna” i “Valldigna Accessible” es complauen en convidar-los a la jornada de presentació de “La ciutat que volem” de cara als futurs representants del nostre poble.
La jornada será el proper 22 d’abril de 2015, a les 19:00h a la Casa de la Cultura (Passeig Lepanto, s/nº, Tavernes de la Valldigna).
Fa bastants anys que les societats modernes treballen per a desenvolupar polítiques d’accessibilitat universal, adequant edificis, entorn i transports a fi que totes les persones que es veuen discriminades per la seua diversitat funcional puguen gaudir d’ells. No obstant esta conscienciació i les normatives creades, continuem observant que s’inauguren edificis i obres que presenten barreres arquitectòniques que configuren espais que no són per a tots els ciutadans. Per tot això, des de “Valldigna Accessible” i l’associació de veïns “La Valldigna”, EXIGIM:
No demanem caritat ni bona voluntat, reclamem els nostres drets, que vénen reflectits des de la Constitució Espanyola, fins la recent Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. És per això que cansats d’escoltar bones paraules, només donarem suport als programes i polítiques que s’encaminen en esta direcció i rebutjarem aquells que seguisquen els models anteriors, els quals en la pràctica segreguen, discriminen les persones amb diversitat funcional i malbaraten els diners amb obres il·legals que han de refer una vegada finalitzades, per adequar-les a la normativa actual. És hora ja de reclamar i d’afrontar un canvi en les polítiques socials que aposten pel respecte als drets, per la no discriminació i per la igualtat d’oportunitats.
Podeu accedir al document sencer amb les propostes i les imatges al següent link. (Document PDF, 2.6Mb)
I podeu vore la seua presentació a continuació:
PROPOSTES EN MATÈRIA D’ACCESSIBILITAT
1. Ordenança d’Accessibilitat Universal. Elaborar una ordenança sobre qüestions relacionades amb l’accessibilitat a la vivenda, urbanisme, transport, cultura, oci i accés a la informació.
2. Consulta a les associacions locals. Comptar amb les associacions locals a fi d’acabar amb actuacions com les que s’il·lustren en este document. Considerem que el fet d’entregar projectes suposadament accessibles i que no ho siguen al 100% és un balafiament de diners públics.
3. Connexió Passeig Colom-Marjaletes-Sequers. La connexió del final del Passeig Colom amb el carrer Marjaletes no és accessible i ja ho vam informar en el seu moment. És un itinerari que permetria connectar fàcilment el Passeig Colom amb el carrer Marjaletes i els Sequers, i facilitaria així l’accés fins a l’Institut.
4. Certificació d’un Sistema de Gestió segons la norma UNE 170001-1:2007, d’Accessibilitat Universal. Caldria iniciar-lo per a incloure els edificis públics i els itineraris accessibles, tant del casc urbà, com de la platja, així com els punts de platja accessible.
5. Passeig del País Valencià. Incomplix la normativa d’accessibilitat des de la seua inauguració. Encara estem esperant que se solucionen els accessos, suposadament “accessibles”, dels passos de vianants.
6. Plaça Joan Carles I dels Sequers. Hi ha un problema d’accessibilitat especialment greu, considerant que hi ha rampa d’accés des de la carretera a la vorera, que dóna falsa sensació d’accessibilitat a la Plaça, entrant pel carrer del Monestir de la Valldigna, i que ja ha ocasionat caigudes per part d’usuaris amb mobilitat reduïda. La solució del maseter es considera provisional. Caldria fer una rampa d’accés.
http://www.valldignaaccessible.org/?p=522
7. Quiosquet de la Replaceta del Tio Julio, en el carrer Calvari. L’accés al quiosquet, recentment rehabilitat per l’Ajuntament, no complix la normativa d’accessibilitat atés que té un escaló que impedix l’accés a persones amb mobilitat reduïda.
http://www.valldignaaccessible.org/?p=1101
http://www.valldignaaccessible.org/?p=1131
8. Itinerari la Dula – Acadèmia Almi. En concret, els encreuaments del carrer Pintor Sorolla, amb els del Calvari i Sant Lluís, per la vorera de números imparells. Cal fer-lo accessible perquè hi ha estudiants a l’acadèmia Almi que accedixen amb cadira de rodes elèctrica i no tenen més remei que anar pel carrer, de forma totalment insegura. Des de Valldigna Accessible considerem urgent actuar sobre estos encreuaments.
9. Encreuaments carrers La Barca, Mitja Galta, La Mar. Són considerats des de fa anys, un punt clau i estratègic quant a seguretat i accessibilitat. Es facilitaria també l’accés a l’Escoleta Víctor Calatayud, on també caldria actuar, atés que hi ha voreres preparades per fer passos de vianants elevats, bé rematant-los o convertint el carrer en plataforma única.
http://www.valldignaaccessible.org/?p=1110
10. Pas de vianants de l’Avinguda de Germanies, a l’altura de la parada d’autobús que hi ha en Viajes Simeon. És un punt molt utilitzat per les persones amb mobilitat reduïda que venen de la part alta del poble, que necessiten per a creuar, ja que pel carrer Major es pot creuar. Altres punts molt interessants son els encreuaments del carrer València, a l’altura de Bankia, i el carrer Alfàndech a l’altura de Mapfre.
11. Carrers Divina Aurora, Sant Josep i Sant Pere, voltants del solar de Federico Giner. Hi ha una sèrie de postes “provisionals”, que ja porten molts anys. Moltes persones ens han demanat que es lleven, ja que suposen un gran impediment per a poder circular pel carrer de manera segura, a més de dificultar l’accés al Col·legi San José i a l’església.
12. Estació de RENFE de Tavernes. Fer-la accessible de forma segura.
13. Itinerari Platja Sud-Nord. Fer un itinerari accessible que permeta anar des del punt de platja accessible de la zona de PaDur fins al punt de platja accessible ubicat a la zona de la Platja de la Goleta. Resulta impossible anar des del final de l’Avinguda de la Marina fins al “Lago Azul”. Hi ha molts encreuaments que no són accessibles. A més, el pas pel primer Canal, és especialment perillós.
14. Institut d’Educació Secundària “La Valldigna”: Posar a la porta principal i a la porta secundaria d’accés a l’institut una rampa on està el pas de vianants que no té cap rampa d’accés, o fer el pas de vianants elevat, al costat de la reserva d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, incrementant la seguretat per part de tots els usuaris i l’accessibilitat. Sol·licitud ja presentada per registre d’entrada 14.837, de 31/10/2011.
15. Piscina Municipal Coberta: Hem tingut l’ocasió de visitar la Piscina Municipal coberta de Tavernes i ens consten algunes mancances sobre accessibilitat que cal corregir abans que es reba l’obra definitivament i s’òbriga al públic:
a) Hi ha un espai dedicat a gimnàs, que està acabat en desnivell, per tant, s’hauria de refer a nivell amb el sòl, i les portes, fer que arribaren a terra.
b) L’accés a la coberta té un escaló que hauria de ser una rampa. Per altra banda, cal revisar les condicions d’accessibilitat de la porta d’accés a la coberta.
c) Les pistes de pàdel de les instal·lacions municipals són inaccessibles, tot i que el reglament de pàdel (http://www.sobrepadel.com/reglamento-i-la-pista/), a l’apartat d’accessos, indica clarament que “Las instalaciones de uso público han de cumplir la normativa de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas para personas con movilidad reducida”. Evidentment, l’escaló d’accés és una barrera arquitectònica que caldrà resoldre en cadascuna de les pistes.
d) Les instal·lacions de “sauna” i “bany turc” són mòduls no accessibles. No s’entén com tractant-se d’una instal·lació d’ús públic, té equipaments interiors que no complixen la normativa d’accessibilitat, i per tant impedixen accedir a una part dels ciutadans.
e) Els equipaments dels banys adaptats no els poguérem vore perquè estan pendents de posar-se. Quedem oberts a col·laborar amb l’Ajuntament a fi que les instal·lacions resulten utilitzables per a tots els ciutadans i ciutadanes de Tavernes.
L’Accessibilitat Universal sols serà possible si es comprén una idea molt senzilla:
“UN OBJECTE ÉS ACCESSIBLE REALMENT, NO PER COMPLIR UNA NORMATIVA CONCRETA, SINÓ QUAN L’USUARI ES CAPAÇ PER ELL MATEIX DE FER ÚS D’ESTE SENSE AJUDA D’UNA TERCERA PERSONA”.
Per una accessibilitat i per tant un disseny universal, s’ha de poder retocar el model, tantes vegades com faça falta fins que l’anterior afirmació siga una realitat.
Altres textos que considerem rellevants:
– Moció que van presentar tots els grups polítics amb representació en este Ajuntament sobre l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda, aprovada per unanimitat el 4/desembre/2006. [Document en .PDF]
https://www.youtube.com/watch?v=7f-iU_Kv7Bc
https://www.youtube.com/watch?v=NYaZgfmBx8I
– Proposició de tots els grups municipals relativa a les propostes formulades per l’associació Valldigna Accessible i l’associació de Veïns en matèria urbanística, aprovada per unanimitat el 4/juny/2012. [Document en .PDF] http://www.valldignaaccessible.org/?p=991
– Propuestas programáticas municipalistas del “Foro de Vida Independiente y Divertad” – 2015 (http://www.forovidaindependiente.org/node/498) [Documento en .PDF]
Recentment s’ha fet una reserva d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda al carrer Constitució, front al parc caní. Aquesta reserva, té un pendent transversal de 5º, es a dir, del 8.75%, cosa que dificulta enormement i posa en perill el poder realizar la maniobra d’accedir al vehicle de forma autónoma, segura i cómoda per part dels usuaris. (1)
Reserva d'aparcament situada en una zona amb excessiva pendent
Proposta de situació de la reserva d'aparcament en una zona plana
La normativa que parla dels itineraris peatonals (1,2), tant per a nivell adaptat com per a practicable, limita el pendent transversal, que està acceptat com a màxim del 2% en les voreres, per la qual cosa, s’obvia que per damunt d’aquest pendent passa alguna cosa, es a dir, que no es pot circular de forma segura i autónoma amb cadira de rodes. “Es com a caminar en un peu en la vorera i l’altre per l’asfalt carregat amb un sac de 50 quilos o seure en un cadira en les 4 pates desiguals i mantindre l’equilibri” afirma Vicente Valero, velador pel compliment de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb diversitat funcional.
Valldigna Accessible considera necessari, per tal que la reserva d’aparcament puga ser utilitzada amb seguretat, reubicar-la, per exemple, abans d’arribar al creuament del carrer Monestir de la Valldigna amb el de la Constitució, on es podria fer la transferència, des de la cadira de rodes al vehicle, sense cap desnivell i de forma segura, accedint a la vorera per un pas de vianants que està al costat, o a la zona nord del parc caní, al cantó del carrer la Dula.
Valldigna Accessible sempre ha col·laborat amb l’Ajuntament quan se li ha demanat opinió. L’actual ubicació incompleix, no sols la normativa, sinó també qualsevol raonament llògic perquè l’accés al vehicle no es pot realitzar d’una forma còmoda i segura.
Esperem que prompte es facen les modificacions oportunes, així com també que se sol·lucionen les mancances d’accessibilitat detectades a l’accés al quiosquet de la placeta del Tio Julio del carrer Calvari.
___________________
(1) Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados. (Artículo 35.2 y 5) – http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-4057
(2) ORDRE de 9 de juny de 2004, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es desenvolupa el Decret 39/2004, de 5 de març, del Consell de la Generalitat,en matèria d’accessibilitat al medi urbà. [2004/X6309]. (Article 3) – http://www.docv.gva.es/datos/2004/06/24/pdf/2004_X6309.pdf