L’Ajuntament de Tavernes no atén la petició de Valldigna Accessible per a dos persones amb cadira de rodes

L’Associació Valldigna Accessible va sol·licitar per escrit a l’Ajuntament de Tavernes, a finals del mes de juliol, que allargara la passarel·la de fusta que hi ha a l’escala de Luna Park amb la finalitat que dos xiquets usuaris de cadira de rodes pogueren apropar-se més a vora mar. Estos xiquets estiuegen prop d’eixa zona i si hagueren d’acudir a la platja accessible de Padur els suposaria un gran desplaçament cada dia i renunciar a estar amb els seus amics i familiars.

Com a resposta, després de reiterar la petició i al final del més d’agost, l’Ajuntament va afegir només un tauló de fusta, argumentant que calia deixar ample perquè passara el tractor que neteja la platja. El resultat és que encara poden passar més de tres tractors alhora, un al costat de l’altre, però els dos xiquets continuen quedant-se bastant lluny de la vora de la mar i les persones que els ajuden s’han d’esforçar més per a facilitar-los el bany.

Hem informat l’Ajuntament que un tauló més no soluciona el problema, però a hores d’ara i finalitzant l’estiu, està tot igual.

Accés a la platja en la zona de Luna Park de la Platja de Tavernes de Valldigna

Volem puntualitzar que Valldigna Accessible no ha demanat allargar totes les passarel·les de la platja, sinó només una, la de l’escala de Luna Park perquè hi ha dos usuaris de cadira de rodes que ho necessiten i sempre deixant ample perquè el tractor de neteja puga passar. És per això que no entenem perquè una petició tan raonable com esta no haja sigut atesa pel nostre Ajuntament. No costava res afegir uns quants taulons més de fusta i solucionar ràpidament el problema d’eixes dos famílies, tal com estem segurs haguera fet qualsevol municipi amb platja.

Valldigna Accessible està descontenta i decebuda perquè no ha funcionat la via de diàleg que hem estat utilitzant per a fer arribar al govern municipal els problemes del nostre col·lectiu i per eixe motiu ens plantegem noves maneres d’actuar a fi de solucionar les nombroses reivindicacions que, tant al poble com a la platja, tenim pendents amb l’Ajuntament.

 

Valldigna Accessible denuncia la falta d’un itinerari adaptat en el Monestir de Santa Maria de Valldigna

Membres de l’associació Valldigna Accessible es desplaçaren al Monestir de Santa Maria per a gaudir dels actes previstos en la celebració del Dia de la Valldigna, pero per la falta de rampes d’accés no van poder accedir ni al concert ni i a l’exposició que tenien lloc en la zona de l’Església i Refectori, respectivament. També l’entrada principal presenta diversos escalons que dificulten enormement el pas a les persones amb mobilitat reduïda.

Valldigna Accessible va voler fer constar per escrit la seua queixa en el servei d’atenció al públic del Monestir, el qual tampoc era accessible i finalment va poder parlar amb la directora adjunta, la qual els va confirmar que no disposaven de fulls de reclamacions.

Escalons a l’entrada principal i a l’església

Davant la referida situació i a fi de posar en coneixement de les autoritats responsables la discriminació a la qual es van veure sotmesos, Valldigna Accessible dirigirà un escrit de queixa als responsables de Cultura de la Generalitat, per tal de denunciar que en el Monestir de Santa Maria no hi ha un itinerari adaptat perquè les persones amb mobilitat reduïda puguen assistir al actes previstos en qualsevol celebració que allí es realitze. També els recordaran que segons consta al preàmbul de la Llei 10/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, el monestir valldignenc ha de ser un “punt de trobada de tots els valencians”, i que esta declaració aprovada per les Corts Valencianes s’aparta actualment de la realitat. El cenobi cistercenc no serà mai un punt de trobada de “TOTS” els valencians si les persones amb mobilitat reduïda no hi poden accedir a totes les seues dependències.

Valldigna Accessible lamenta que un bé que ha sigut declarat d’interés cultural i símbol del poble valencià, estiga discriminant una part dels seus ciutadans i ciutadanes i els impedisca gaudir del seu patrimoni cultural. Si tal com s’afirma en l’esmentada llei, en el segle XIX l’oblit, el desinterés i la destrucció van ocultar part de l’esplendor que al llarg del temps havia tingut el cenobi, ara, ja en el segle XXI, a les persones amb diversitat funcional se’ls continua ocultant eixe patrimoni cultural per falta d’accessibilitat. I és que no totes les persones poden salvar els escalons de huit o deu centímetres que hi ha en la majoria de les dependències monacals i que deixarien de ser barreres arquitectòniques si les institucions responsables instal·laren rampes de fusta o metàl·liques que no afectaren l’obra cultural.

Exemple de rampa metàl·lica que solucionaria en part el problema d’accés sense afectar l’obra cultural

No cal citar l’abundant normativa autonòmica i estatal existent en matèria d’accessibilitat que en el cas del Monestir de Santa Maria s’està infingint. No estem demanant favors, sinò que es faça efectiu el dret que tenim totes les persones de gaudir del patrimoni cultural en condicions d’igualtat.

Valldigna Accessible espera tindre una resposta ràpida per part de les autoritats responsables i que no siga necessari emprendre accions en defensa del dret a la integració cultural i a la participació plena de TOTS els ciutadans en les activitats que s’oferixen amb diners públics.

Valldigna Accessible i l’Associació de Veïns, insatisfetes per les inversions en la via pública

L’opinió expressada pels veïns dels Sequers que intervingueren en l’Assemblea Ciutadana del 16 de febrer, ha posat de manifest, segons Valldigna Accessible i l’Associació de Veïns, que el sistema utilitzat per l’Ajuntament per a prioritzar les inversions en la via pública no és una manera efectiva de conéixer les vertaderes necessitats que té Tavernes. Les dos persones que intervingueren en el torn de precs i preguntes de l’assemblea no identificaren l’actuació que s’ha fet al carrer Barca-Sequers com el resultat del que van demanar els veïns en la reunió, ja que eren altres els problemes que en eixes reunions plantejaren els assistents. El propi Alcalde va manifestar que ell tampoc considerava prioritàries les obres que s’han fet, la qual cosa demostra la falta de rigor de les reunions de barri.

Considerem que en les actuacions per a millorar l’accessibilitat s’hauria d’informar prèviament la població, durant la fase del projecte, amb antelació a la licitació i no una vegada ja executades com s’ha fet.

Per a Valldigna Accessible i l’Associació de Veïns, membres participants en la “Taula de Mobilitat Sostenible”, resulta incomprensible que no obstant ser l’àrea de Sequers, segons consta al Pla de Mobilitat Sostenible, la zona de Tavernes amb major proporció de voreres còmodes (86%), s’haja fet una vorera de 4,81 m, sobretot perquè considerem que Tavernes té altres necessitats més importants per a dedicar els escassos recursos municipals.

Reforma no prioritària de rampes que ja eren PRACTICABLES
en la zona de Sequers.

Recordem a l’actual govern municipal que l’Ajuntament va aprovar en 1994 el “Reglament Municipal per a la integració de discapacitats físics, psíquics i sensorials”, el qual establia, entre altres qüestions, el compromís de completar progressivament la construcció de rampes en totes les voreres del poble, acord que vint-i-set anys després encara estem demanant que es complisca.

Lamentem que els objectius que Compromís defensava en l’any 2008, abans de ser govern, de millorar l’accessibilitat de Tavernes i de convocar reunions semestrals de la Comissió Municipal d’Accessibilitat, hagen caigut en l’oblit ara que governen. 

Valldigna Accessible i l’Associació de Veïns demanem que s’elabore, de manera urgent, una Ordenança Municipal d’Accessibilitat, on es regule la participació ciutadana en la Comissió Municipal d’Accessibilitat.

Tant costa fer una rampa? (5)

Més de la mitat dels passos de vianants de Tavernes NO SÓN PRACTICABLES, és a dir, NO PERMETEN LA UTILITZACIÓ AUTÒNOMA DE LES PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA. Això és el que diu el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, el qual concentra este tipus de passos sobretot en zones com el Cambro, Vergeret, la Dula o el Calvari.

En la foto, un exemple més de BARRERES ARQUITECTÒNIQUES en l’encreuament dels carrers Sant Lluís i Cid Campeador, barreres que impedixen a les persones amb mobilitat reduïda, a les persones majors, a pares i mares amb xiquets menuts en carret, o amb carros de la compra, desplaçar-se de manera autònoma i segura.

Les inversions municipals HAURIEN DE PRIORITZAR LES ZONES AMB MAJORS PROBLEMES D’ACCESSIBILITAT, però malauradament, no s’està fent així.