Des del 3 maig 2008 està en vigor en l’ordenament jurídic espanyol la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat (diversitat funcional) , una llei el rang de la qual està només per davall de la Constitució i per damunt de la resta de les normes legals espanyoles.

Des de l’associació Valldigna Accessible creguem que el marc de referència en el disseny i execució de les polítiques socials i educatives pel que fa a les persones amb diversitat funcional ha de centrar-se en la Convenció de l’ONU i per això proposem la inclusió en els programes electorals d’un compromís en esta direcció, de tal forma que es planifiquen i executen polítiques encaminades a complir amb la Convenció de l’ONU en tres blocs fonamental: educació, vida independent i accessibilitat universal.

Instem a desenvolupar estes polítiques amb els objectius marcats en la Convenció, com queda de manifest en els articles corresponents als temes mencionats i que a continuació es detallen.

Educació

Com assenyala l’article 24 de la Convenció, cal primar polítiques d’educació inclusiva i en eixe sentit exigim que durant la pròxima legislatura es reduïsca al mínim el nombre de l’alumnat que assistix als centres especials d’educació i es potencie l’escolarització en centres ordinaris, dotats dels suports que es precisen, a fi que els xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional puguen desenrotllar-se en igualtat d’oportunitats i es respecten el seus drets humans. Una educació inclusiva és la base fonamental perquè els adults del futur vegen amb normalitat la diversitat funcional, convisquen amb ella des de primerenca edat i s’enriquisquen amb l’intercanvi d’experiències que proporciona conviure amb companys dins la mateixa classe amb diversitat funcional.

No s’han de crear centres de referència o especials, sinó que s’ha de respectar el dret dels pares i de les mares que tenen fills i filles amb diversitat funcional, de triar el col•legi on volen que s’eduquen, de la mateixa manera que succeïx amb la resta de xiquetes i xiquets sense diversitat funcional. Recolzarem totes les polítiques i iniciatives que vagen en esta direcció i rebutjarem i denunciarem les que s’allunyen d’este objectiu.

Vida independent

L’esperit de la Convenció es centra, en el dret d’elecció de la persona amb diversitat funcional a viure com vulga, donant preferència a la vida en comunitat per damunt de la institucionalització.

L’article 19 de la Convenció es dedica a la vida independent en estos termes, i açò ha de ser l’objectiu de les polítiques socials destinades a les persones amb diversitat, per la qual cosa exigim, un canvi en les mateixes que prioritze la prestació d’assistència personal, com a mesura per aconseguir una vida independent en comunitat.

En experiències desenvolupades en altres ciutats s’ha posat de manifest que l’Assistència Personal, en funció de les necessitats de cada persona, és la millor opció per gaudir d’una vida independent, tindre igualtat d’oportunitats i viure com cadascú desitge. Afirmem que l’Assistència Personal és un recurs econòmicament més avantatjós per a l’Estat enfront de la institucionalització.  

Recolzem qualsevol iniciativa que promocione, fomente i done a conéixer la prestació d’assistència personal, per aconseguir una vida independent. Així com el dret a triar de cada persona amb diversitat funcional, la classe de prestació que vol rebre de l’oferta existent en la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència (LEPA).

Accessibilitat universal

Des de l’any 2003 amb l’aprovació de la LIONDAU (Llei d’Igualtat d’Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat Universal), s’aposta per desenvolupar polítiques d’accessibilitat universal. Açò implica una adequació d’edificis, entorn i transports, perquè totes les persones discriminades per la seua diversitat funcional puguen gaudir d’ells. Malgrat aquestes mesures, continuem observant que s’inauguren edificis, i obres en què les barreres arquitectòniques seguixen presents. Per això exigim l’estricte compliment tant de la Convenció, que en l’article 9 defén l’accessibilitat universal, com de la LIONDAU de 2003. Que comporte un compromís, per tal que cada nova obra o llicència que es concedisca tant a la via pública, en edificis i locals, com al transport públic complisca els requisits d’accessibilitat universal, i es deneguen les que no ho acomplisquen. També exigim la gradual adequació d’edificis públics i privats, de tots els transports públics i d’elements comuns de l’entorn públic. Per tal que durant la pròxima legislatura, s’adquirisca un compromís per a reduir el percentatge d’espais inaccessibles i discriminatoris, amb l’objectiu de la plena accessibilitat a mitjà termini. Considerem que no hi ha una plena integració en la societat si no es complixen els criteris de l’accessibilitat universal. L’accés al treball, a l’oci, a l’educació, a la cultura, etc. depén en gran mesura de l’accessibilitat.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Considerem que estos són els tres pilars, sobre els quals s’ha de construir, de manera imminent, la igualtat d’oportunitats, de tal forma que totes les persones discriminades per sofrir alguna mena de diversitat funcional, ens sentim ciutadans amb els mateixos drets que la resta.

No demanem caritat ni bona voluntat, reclamem els nostres drets, que vénen reflectits des de la Constitució Espanyola, fins la recent Convenció de l’ONU. És per això que cansats d’escoltar bones paraules, només recolzarem els programes i polítiques, que s’encaminen en esta direcció, i rebutjarem aquells que seguisquen els models anteriors, que en la pràctica segreguen, discriminen les persones amb diversitat funcional, i malbaraten els diners amb obres il•legals que han de refer una vegada finalitzades, per tal d’adequarse a la normativa actual.

És hora de reclamar i afrontar un canvi en les polítiques socials que aposte pel respecte als drets, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats.

Document en PDF: “Propostes_Valldigna-Accessible_web.pdf“