Membres de l’associació Valldigna Accessible es desplaçaren al Monestir de Santa Maria per a gaudir dels actes previstos en la celebració del Dia de la Valldigna, pero per la falta de rampes d’accés no van poder accedir ni al concert ni i a l’exposició que tenien lloc en la zona de l’Església i Refectori, respectivament. També l’entrada principal presenta diversos escalons que dificulten enormement el pas a les persones amb mobilitat reduïda.
Valldigna Accessible va voler fer constar per escrit la seua queixa en el servei d’atenció al públic del Monestir, el qual tampoc era accessible i finalment va poder parlar amb la directora adjunta, la qual els va confirmar que no disposaven de fulls de reclamacions.
Escalons a l’entrada principal i a l’església
Davant la referida situació i a fi de posar en coneixement de les autoritats responsables la discriminació a la qual es van veure sotmesos, Valldigna Accessible dirigirà un escrit de queixa als responsables de Cultura de la Generalitat, per tal de denunciar que en el Monestir de Santa Maria no hi ha un itinerari adaptat perquè les persones amb mobilitat reduïda puguen assistir al actes previstos en qualsevol celebració que allí es realitze. També els recordaran que segons consta al preàmbul de la Llei 10/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, el monestir valldignenc ha de ser un “punt de trobada de tots els valencians”, i que esta declaració aprovada per les Corts Valencianes s’aparta actualment de la realitat. El cenobi cistercenc no serà mai un punt de trobada de “TOTS” els valencians si les persones amb mobilitat reduïda no hi poden accedir a totes les seues dependències.
Valldigna Accessible lamenta que un bé que ha sigut declarat d’interés cultural i símbol del poble valencià, estiga discriminant una part dels seus ciutadans i ciutadanes i els impedisca gaudir del seu patrimoni cultural. Si tal com s’afirma en l’esmentada llei, en el segle XIX l’oblit, el desinterés i la destrucció van ocultar part de l’esplendor que al llarg del temps havia tingut el cenobi, ara, ja en el segle XXI, a les persones amb diversitat funcional se’ls continua ocultant eixe patrimoni cultural per falta d’accessibilitat. I és que no totes les persones poden salvar els escalons de huit o deu centímetres que hi ha en la majoria de les dependències monacals i que deixarien de ser barreres arquitectòniques si les institucions responsables instal·laren rampes de fusta o metàl·liques que no afectaren l’obra cultural.
- Exemple de rampa metàl·lica que solucionaria en part el problema d’accés sense afectar l’obra cultural
No cal citar l’abundant normativa autonòmica i estatal existent en matèria d’accessibilitat que en el cas del Monestir de Santa Maria s’està infingint. No estem demanant favors, sinò que es faça efectiu el dret que tenim totes les persones de gaudir del patrimoni cultural en condicions d’igualtat.
Valldigna Accessible espera tindre una resposta ràpida per part de les autoritats responsables i que no siga necessari emprendre accions en defensa del dret a la integració cultural i a la participació plena de TOTS els ciutadans en les activitats que s’oferixen amb diners públics.
