La Conselleria respon a Valldigna Accessible sobre la inaccessibilitat del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna

El passat més de març diverses persones amb mobilitat reduïda, membres de Valldigna accessible, acudiren al Monestir de Santa Maria per a gaudir dels actes previstos en la celebració del Dia de la Valldigna, però no vam poder accedir ni al concert ni i a l’exposició que tenien lloc en la zona de l’Església i Refectori, respectivament, per falta de rampes. També l’entrada principal presentava diversos escalons que dificultaren enormement el pas a les persones amb mobilitat reduïda. És per això que Valldigna Accessible es va dirigir per escrit a l’Hble. Conseller d’Educació, Investigació i Esport a fi de manifestar-li la discriminació en la qual es van veure sotmesos. En l’esmentat escrit Valldigna Accessible li recordava al Conseller que segons la Llei 10/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, el monestir valldignenc ha de ser un “punt de trobada de tots els valencians”, una declaració aprovada per les Corts Valencianes que actualment s’aparta de la realitat perquè les persones amb mobilitat reduïda no podem accedir a totes les dependències del cenobi cistercenc. En el mateix escrit Valldigna Accessible proposava la instal·lació de ra mpes de fusta o metàl·liques que sense afectar l’obra cultural, permeteren l’accés de totes les persones.

Finalment, la Conselleria ha donat resposta a l’escrit de Valldigna Accessible i els ha comunicat que ha encarregat un informe detallat sobre els problemes d’accessibilitat del Reial Monestir, així com d’altres espais culturals gestionats per la Generalitat a fi d’incorporar una partida destinada a resoldre el problema en el Pressupost de la Generalitat per a l’any 2018, que ara està en elaboració. En la mateixa resposta s’informa també que “mentre arriba eixa solució definitiva, però, hem encomanat als responsables de la gestió del Reial Monestir que habiliten sistemes provisionals que faciliten l’accessibilitat mitjançant rampes com les que descriviu al vostre escrit.”

A hores d’ara Valldigna Accessible ha pogut constar que en el monestir encara no hi ha cap sistema provisional que facilite l’accés a les persones amb mobilitat reduïda, tal com s’indicava en l’escrit de resposta de la Conselleria, no obstant això, Valldigna Accessible confia en que s’habiliten prompte els sistemes provisionals necessaris per a poder accedir a les dependències del Monestir i gaudir de la seua programació cultural i, molt especialment, de la propera celebració del Dia de la Valldigna.

Cuenta atrás para eliminar barreras arquitectónicas

Editorial (Saforguia.com)

El próximo 4 de diciembre entrará en vigor el Real Decreto Legislativo 1/2013 por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de Derechos de las Personas con Discapacidad y de su Inclusión Social. Diez años después de que en España empezara a configurarse el marco legal para garantizar los derechos de los discapacitados esta normativa estatal quiere lograr la accesibilidad universal en el ámbito público y privado.

Esto supone que dentro de tres meses ninguna persona con movilidad reducida debería tener problemas para desplazarse por espacios o edificios públicos, y asimismo deberán estar adaptados todos aquellos comercios, empresas o establecimientos privados y comunidades de vecinos que todavía no lo estén. La ley prevé sanciones que, en función de la gravedad, van desde los 301 euros al millón de euros.

Aunque muchos ayuntamientos ya lo venían haciendo, es la hora de intensificar actuaciones para eliminar barreras arquitectónicas, porque tanto en Gandia como en otros municipios de la Safor queda mucho por hacer. Hablamos de instalar más rampas, rebajes de bordillos, o semáforos sonoros, pero también de facilitar la vida cotidiana de otros discapacitados sensoriales, con medidas como avisadores sonoros de las paradas en el caso del transporte público urbano, de las consultas médicas en el hospital comarcal, subtítulos, o páginas «webs» accesibles, entre otras.

En la comarca, entidades como la Asociación de Minusválidos Físicos de la Safor (que gestiona un centro de día), la ONCE o Valldigna Accesible están y estarán muy pendientes de que se cumpla la ley. A nivel estatal, el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi) continúa con la campaña «Horizonte Accesibilidad 4 de diciembre de 2017» en la que anima a denunciar las barreras a través de sus redes sociales y también de forma oficial ante los Ayuntamientos, más ahora con este nuevo instrumento legal.

Gandia es una ciudad que hoy está relativamente bien adaptada gracias al empeño de las sucesivas Corporaciones locales en los últimos años. Además, hay de elogiar una reciente campaña municipal en la que el Gobierno local pide colaboración ciudadana para detectar más puntos conflictivos, a través de la página «web» de Participación Ciudadana, mensajes que luego se analizan y se derivan al departamento de Servicios Básicos. Por otra parte, hay que seguir trabajando en la integración sociolaboral de este colectivo.

Pero facilitar la vida cotidiana de las personas con discapacidad también es una cuestión de civismo y urbanidad. Debemos ayudar a estas personas cuando las veamos por la calle, respetando los aparcamientos que tienen reservados, y no invadiendo las aceras con objetos, mesas, sillas, coches mal aparcados o excrementos de perro, que los ciegos no pueden detectar.

L’Ajuntament de Tavernes no atén la petició de Valldigna Accessible per a dos persones amb cadira de rodes

L’Associació Valldigna Accessible va sol·licitar per escrit a l’Ajuntament de Tavernes, a finals del mes de juliol, que allargara la passarel·la de fusta que hi ha a l’escala de Luna Park amb la finalitat que dos xiquets usuaris de cadira de rodes pogueren apropar-se més a vora mar. Estos xiquets estiuegen prop d’eixa zona i si hagueren d’acudir a la platja accessible de Padur els suposaria un gran desplaçament cada dia i renunciar a estar amb els seus amics i familiars.

Com a resposta, després de reiterar la petició i al final del més d’agost, l’Ajuntament va afegir només un tauló de fusta, argumentant que calia deixar ample perquè passara el tractor que neteja la platja. El resultat és que encara poden passar més de tres tractors alhora, un al costat de l’altre, però els dos xiquets continuen quedant-se bastant lluny de la vora de la mar i les persones que els ajuden s’han d’esforçar més per a facilitar-los el bany.

Hem informat l’Ajuntament que un tauló més no soluciona el problema, però a hores d’ara i finalitzant l’estiu, està tot igual.

Accés a la platja en la zona de Luna Park de la Platja de Tavernes de Valldigna

Volem puntualitzar que Valldigna Accessible no ha demanat allargar totes les passarel·les de la platja, sinó només una, la de l’escala de Luna Park perquè hi ha dos usuaris de cadira de rodes que ho necessiten i sempre deixant ample perquè el tractor de neteja puga passar. És per això que no entenem perquè una petició tan raonable com esta no haja sigut atesa pel nostre Ajuntament. No costava res afegir uns quants taulons més de fusta i solucionar ràpidament el problema d’eixes dos famílies, tal com estem segurs haguera fet qualsevol municipi amb platja.

Valldigna Accessible està descontenta i decebuda perquè no ha funcionat la via de diàleg que hem estat utilitzant per a fer arribar al govern municipal els problemes del nostre col·lectiu i per eixe motiu ens plantegem noves maneres d’actuar a fi de solucionar les nombroses reivindicacions que, tant al poble com a la platja, tenim pendents amb l’Ajuntament.

 

Valldigna Accessible denuncia la falta d’un itinerari adaptat en el Monestir de Santa Maria de Valldigna

Membres de l’associació Valldigna Accessible es desplaçaren al Monestir de Santa Maria per a gaudir dels actes previstos en la celebració del Dia de la Valldigna, pero per la falta de rampes d’accés no van poder accedir ni al concert ni i a l’exposició que tenien lloc en la zona de l’Església i Refectori, respectivament. També l’entrada principal presenta diversos escalons que dificulten enormement el pas a les persones amb mobilitat reduïda.

Valldigna Accessible va voler fer constar per escrit la seua queixa en el servei d’atenció al públic del Monestir, el qual tampoc era accessible i finalment va poder parlar amb la directora adjunta, la qual els va confirmar que no disposaven de fulls de reclamacions.

Escalons a l’entrada principal i a l’església

Davant la referida situació i a fi de posar en coneixement de les autoritats responsables la discriminació a la qual es van veure sotmesos, Valldigna Accessible dirigirà un escrit de queixa als responsables de Cultura de la Generalitat, per tal de denunciar que en el Monestir de Santa Maria no hi ha un itinerari adaptat perquè les persones amb mobilitat reduïda puguen assistir al actes previstos en qualsevol celebració que allí es realitze. També els recordaran que segons consta al preàmbul de la Llei 10/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, el monestir valldignenc ha de ser un “punt de trobada de tots els valencians”, i que esta declaració aprovada per les Corts Valencianes s’aparta actualment de la realitat. El cenobi cistercenc no serà mai un punt de trobada de “TOTS” els valencians si les persones amb mobilitat reduïda no hi poden accedir a totes les seues dependències.

Valldigna Accessible lamenta que un bé que ha sigut declarat d’interés cultural i símbol del poble valencià, estiga discriminant una part dels seus ciutadans i ciutadanes i els impedisca gaudir del seu patrimoni cultural. Si tal com s’afirma en l’esmentada llei, en el segle XIX l’oblit, el desinterés i la destrucció van ocultar part de l’esplendor que al llarg del temps havia tingut el cenobi, ara, ja en el segle XXI, a les persones amb diversitat funcional se’ls continua ocultant eixe patrimoni cultural per falta d’accessibilitat. I és que no totes les persones poden salvar els escalons de huit o deu centímetres que hi ha en la majoria de les dependències monacals i que deixarien de ser barreres arquitectòniques si les institucions responsables instal·laren rampes de fusta o metàl·liques que no afectaren l’obra cultural.

Exemple de rampa metàl·lica que solucionaria en part el problema d’accés sense afectar l’obra cultural

No cal citar l’abundant normativa autonòmica i estatal existent en matèria d’accessibilitat que en el cas del Monestir de Santa Maria s’està infingint. No estem demanant favors, sinò que es faça efectiu el dret que tenim totes les persones de gaudir del patrimoni cultural en condicions d’igualtat.

Valldigna Accessible espera tindre una resposta ràpida per part de les autoritats responsables i que no siga necessari emprendre accions en defensa del dret a la integració cultural i a la participació plena de TOTS els ciutadans en les activitats que s’oferixen amb diners públics.