Una vida de superació: Mariano Carbó Solanes

Ahir a l’edat de 80 anys ens va deixar Mariano Carbó Solanes, vicepresident de l’Associació Valldigna Accessible. Li va tocar viure amb una diversitat funcional física, en una època en què no era gens fàcil eixir endavant, no obstant això no sols va ser capaç de tindre una vida plena, sinó que a més, va ser capaç d’educar, a generacions de Vallers des d’un esport, tan volgut per a ell com va ser el futbol, que portava tota la vida al seu cor “blau-grana”.

mariano-carbo-solanes.JPG

Mariano Carbó Solanes

Un home amb tanta força i personalitat que, durant els últims anys de la seua vida, em va ajudar a crear un moviment social, que milloraria la qualitat de vida de tots els ciutadans de la Valldigna. Molts de vosaltres el recordareu per haver-lo vist pel camp de futbol, amb el seu inseparable pur havà. Jo el recorde a més reclamant els drets del col•lectiu amb diversitat funcional. Mariano volia que qualsevol xiquet poguera accedir a l’educació que ell no va poder accedir de forma plena, i que tinguera l’oportunitat de lluitar per un treball i una vida digna.
Va ser evidentment un avançat a la seua època, un dels primers precursors de la vida independent. Va viure la seua vida tal com va voler, superant les adversitats sense parar, i expressant les seues idees i pensaments de forma clara, racional i moderada.

Descanse en pau.
Francisco J. Chordá – President de Valldigna Accessible

Valldigna Accessible reclama als partits polítics de Tavernes que en els seus programes electorals tinguen en compte les necessitats de les persones amb diversitat funcional

L’associació Valldigna Accessible ha dirigit un escrit als partits polítics que es presentaran en les properes eleccions municipals en Tavernes, recordant-los la importància de dissenyar una ciutat que siga accessible per a tots, un dret que consideren fonamental. Les millores que esta associació reclama afecten a les persones amb diversitat funcional, persones majors, persones dependents i altres que per alguna circumstància accidental tenen limitada alguna de les seues funcions, mobilitat reduïda, deficiència psíquica, visual o auditiva.
 
Valldigna Accessible proposa a totes les formacions polítiques que en els seus programes electorals contemplen mesures encaminades a aconseguir que les persones discriminades per la seua diversitat funcional puguen gaudir dels mateixos drets que la resta de la ciutadania.
 
Valldigna Accessible recorda als partits polítics que Tavernes encara té bastants deficiències quant a l’accessibilitat universal de les persones i que està en mans dels futurs gestors municipals eliminar les barreres actuals, així com d’impedir-ne de noves.

figura3-0.jpg
 
Finalment, Valldigna Accessible espera conéixer les propostes que, en matèria d’accessibilitat, presentaran els canditats en el seus programes electorals i es posa a disposició de totes les formacions polítiques per tal d’assessorar-les en l’esmentada matèria.
 
Francisco Javier Chordá
President de l’Associació “Valldigna Accessible”
Correu electrònic: valldigna.accessible@gmail.com
 
Poden accedir al document complet amb les propostes al següent link:
http://www.valldignaaccessible.org/wp-content/uploads/2011/02/propostes_valldigna-accessible_web.pdf 

Propostes concretes per a Tavernes de la Valldigna en matèria d’accessibilitat

1. Elaborar una ordenança d’Accessibilitat Universal que tracte qüestions relacionades amb la vivenda, urbanisme, transport, cultura, oci i accés a la informació.

2. Executar el Pla d’Accessibilitat, adaptant-se a l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la que es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’obligatori compliment des del 12 de setembre de 2010, i que indica, com s’han d’executar els passos peatonals d’ara endavant, tant als carrers on l’amplada permet l’execució d’una rampa perpendicular a la línea de façana (figura 1), com als carrers estrets de la part alta de Tavernes on el que s’ha de fer es baixar la vorera sencera fins el nivell de la calçada con es veu a la figura 2.

 figura1.jpg

Figura 1: Pas peatonal d’una i tres pendents.

figura2.jpg

Figura 2: Pas peatonal amb rebaixament horitzontal.

3. Dotar els punts de platja accessible de les necessitats següents:

– Una grua per a facilitar i assegurar la transferència dels usuaris de pròpia cadira, a l’amfíbia amb la qual prenen el bany.

– Al procés de contractació del personal encarregat d’oferir el servei de bany accessible, s’ha de certificar que tenen coneixements bàsics per tal d’ajudar a les persones usuàries d’aquest servei.

– El període del bany adaptat ha de començar en juny fins a setembre inclòs. S’ha d’incloure un horari per la vesprada durant els mesos de més afluència de juliol i agost. Una proposta d’horaris raonable pot ser la següent: 

     * Juny i setembre: Temporada baixa, només hi hauria un sol punt de platja, en funcionament de 10:30h fins les 13:30h del matí.
     * Juliol i agost: Temporada alta, amb els dos punts en funcionament, tant de matí de 10:30h fins les 13:30h, com de vesprada de 16:30h fins les 18:30h.

– Dotar d’un itinerari accessible, que permeta acudir a aquestos llocs sense trobar cap mena d’obstacle.

4. Iniciar la certificació d’un Sistema de Gestió segons la norma UNE 170001-1:2007, d’Accessibilitat Universal, incloent els edificis públics, i els itineraris accessibles tant del casc urbà, com de la platja de Tavernes, i els punts de platja accessible.

5. Fer accessible l’estació de RENFE de Tavernes d’una forma segura.

6. Dotar d’una línea de transport públic adaptat, que enllace la nostra població amb la platja, i l’estació.

7. Elaborar un procés estàndard de revisió. Per una banda dels plànols per evitar errades abans de començar les obres, i per altra banda també previ a la recepció de les obres, per evitar errades d’interpretació dels plànols per part de les empreses subcontractades per fer les obres, sempre des del punt de vista de l’accessibilitat i seguretat per al ciutadà.

8. Fomentar l’esport adaptat, per tal de potenciar la integració social de les persones amb diversitat funcional. Es una eina que aporta grans dosis de diversió i importants beneficis físics i psicològics.

9. S’ha de contar amb el punt de vista de les associacions locals, per tal d’acabar, per exemple, amb actuacions con les de les imatges de la figura 3 . Des de Valldigna Accessible considerem que el fet d’entregar projectes suposadament accessibles i que no ho siguen al 100% es un balafiament de diners públics.

figura3.jpg 

Figura 3: Diferents problemes d’accessibilitat que Valldigna Accessible ha advertit a l’Ajuntament, i que encara estan pendents de resoldre.

L’Accessibilitat Universal sols serà possible si es compren una idea molt senzilla;

Un objecte es accessible realment, no per complir una normativa concreta, sinó quan l’usuari es capaç per ell mateix de fer us d’aquest sense ajuda d’una tercera persona”.

Per una accessibilitat i per tant un disseny universal, s’ha de poder retocar el model, tantes vegades com faça falta fins que l’anterior afirmació siga una realitat.

Document en PDF: ”Propostes_Valldigna-Accessible_web.pdf

Propostes de Valldigna Accessible als partits polítics que es presenten a les eleccions municipals i autonòmiques de maig del 2011

Des del 3 maig 2008 està en vigor en l’ordenament jurídic espanyol la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat (diversitat funcional) , una llei el rang de la qual està només per davall de la Constitució i per damunt de la resta de les normes legals espanyoles.

Des de l’associació Valldigna Accessible creguem que el marc de referència en el disseny i execució de les polítiques socials i educatives pel que fa a les persones amb diversitat funcional ha de centrar-se en la Convenció de l’ONU i per això proposem la inclusió en els programes electorals d’un compromís en esta direcció, de tal forma que es planifiquen i executen polítiques encaminades a complir amb la Convenció de l’ONU en tres blocs fonamental: educació, vida independent i accessibilitat universal.

Instem a desenvolupar estes polítiques amb els objectius marcats en la Convenció, com queda de manifest en els articles corresponents als temes mencionats i que a continuació es detallen.

Educació

Com assenyala l’article 24 de la Convenció, cal primar polítiques d’educació inclusiva i en eixe sentit exigim que durant la pròxima legislatura es reduïsca al mínim el nombre de l’alumnat que assistix als centres especials d’educació i es potencie l’escolarització en centres ordinaris, dotats dels suports que es precisen, a fi que els xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional puguen desenrotllar-se en igualtat d’oportunitats i es respecten el seus drets humans. Una educació inclusiva és la base fonamental perquè els adults del futur vegen amb normalitat la diversitat funcional, convisquen amb ella des de primerenca edat i s’enriquisquen amb l’intercanvi d’experiències que proporciona conviure amb companys dins la mateixa classe amb diversitat funcional.

No s’han de crear centres de referència o especials, sinó que s’ha de respectar el dret dels pares i de les mares que tenen fills i filles amb diversitat funcional, de triar el col•legi on volen que s’eduquen, de la mateixa manera que succeïx amb la resta de xiquetes i xiquets sense diversitat funcional. Recolzarem totes les polítiques i iniciatives que vagen en esta direcció i rebutjarem i denunciarem les que s’allunyen d’este objectiu.

Vida independent

L’esperit de la Convenció es centra, en el dret d’elecció de la persona amb diversitat funcional a viure com vulga, donant preferència a la vida en comunitat per damunt de la institucionalització.

L’article 19 de la Convenció es dedica a la vida independent en estos termes, i açò ha de ser l’objectiu de les polítiques socials destinades a les persones amb diversitat, per la qual cosa exigim, un canvi en les mateixes que prioritze la prestació d’assistència personal, com a mesura per aconseguir una vida independent en comunitat.

En experiències desenvolupades en altres ciutats s’ha posat de manifest que l’Assistència Personal, en funció de les necessitats de cada persona, és la millor opció per gaudir d’una vida independent, tindre igualtat d’oportunitats i viure com cadascú desitge. Afirmem que l’Assistència Personal és un recurs econòmicament més avantatjós per a l’Estat enfront de la institucionalització.  

Recolzem qualsevol iniciativa que promocione, fomente i done a conéixer la prestació d’assistència personal, per aconseguir una vida independent. Així com el dret a triar de cada persona amb diversitat funcional, la classe de prestació que vol rebre de l’oferta existent en la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència (LEPA).

Accessibilitat universal

Des de l’any 2003 amb l’aprovació de la LIONDAU (Llei d’Igualtat d’Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat Universal), s’aposta per desenvolupar polítiques d’accessibilitat universal. Açò implica una adequació d’edificis, entorn i transports, perquè totes les persones discriminades per la seua diversitat funcional puguen gaudir d’ells. Malgrat aquestes mesures, continuem observant que s’inauguren edificis, i obres en què les barreres arquitectòniques seguixen presents. Per això exigim l’estricte compliment tant de la Convenció, que en l’article 9 defén l’accessibilitat universal, com de la LIONDAU de 2003. Que comporte un compromís, per tal que cada nova obra o llicència que es concedisca tant a la via pública, en edificis i locals, com al transport públic complisca els requisits d’accessibilitat universal, i es deneguen les que no ho acomplisquen. També exigim la gradual adequació d’edificis públics i privats, de tots els transports públics i d’elements comuns de l’entorn públic. Per tal que durant la pròxima legislatura, s’adquirisca un compromís per a reduir el percentatge d’espais inaccessibles i discriminatoris, amb l’objectiu de la plena accessibilitat a mitjà termini. Considerem que no hi ha una plena integració en la societat si no es complixen els criteris de l’accessibilitat universal. L’accés al treball, a l’oci, a l’educació, a la cultura, etc. depén en gran mesura de l’accessibilitat.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Considerem que estos són els tres pilars, sobre els quals s’ha de construir, de manera imminent, la igualtat d’oportunitats, de tal forma que totes les persones discriminades per sofrir alguna mena de diversitat funcional, ens sentim ciutadans amb els mateixos drets que la resta.

No demanem caritat ni bona voluntat, reclamem els nostres drets, que vénen reflectits des de la Constitució Espanyola, fins la recent Convenció de l’ONU. És per això que cansats d’escoltar bones paraules, només recolzarem els programes i polítiques, que s’encaminen en esta direcció, i rebutjarem aquells que seguisquen els models anteriors, que en la pràctica segreguen, discriminen les persones amb diversitat funcional, i malbaraten els diners amb obres il•legals que han de refer una vegada finalitzades, per tal d’adequarse a la normativa actual.

És hora de reclamar i afrontar un canvi en les polítiques socials que aposte pel respecte als drets, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats.

Document en PDF: “Propostes_Valldigna-Accessible_web.pdf